Volar és possible

La Irai va néixer menuda amb gestos dolços i delicats. Va omplir d’olors noves cada racó de la nostra llar i quan la miràvem sentíem el plaer d’haver crescut com a família meravellats per la saviesa de la natura.

Al cap de pocs mesos, l’admiració que sentíem per la natura es va convertir en ràbia: per què la natura, el destí o, com carai es digui, va decidir que la petita Irai fos l’escollida entre els milions d’habitants per patir una malaltia genètica rara?

Han passat mesos des que ens vam fer per primera vegada aquesta pregunta. No tenim la resposta i hem deixat de buscar-la. A canvi, hem après que la gent no està bé ni malament. La gent és com és. Tenim trets que ens fan ser qui som. Alguns d’aquests trets no estan ni llistats i d’altres porten etiquetes molt grosses. Una diferenciació que, al final, només és nostra.

Res és bo o dolent, ho creiem de tot cor. Ja ho hem entès. Sí que hem de buscar el que ens dóna més pau, el que ens fa més feliços, el que fereix menys els altres. Però tot és part d’un procés d’aprenentatge en el qual anem creixent, entenent, florint. I quan el nen és petit i encara no sap, o quan la tija és menuda i encara no ha florit, no estan malament, o estan incomplets, estan en un punt de la fase, perfecte en si mateix i tan valuós com els altres.

Quan uns pares accepten la vida tal com és, quan accepten el matí tal com neix, el dia que fa o la feina que tenen, quan uns pares accepten el seu fill tal com és, i estimen el que tenen al davant, exprimint-ne tot l’amor i tota la felicitat que hi ha dins, que pot ser exactament el mateix que el de tots els menjadors de totes les llars del món, aleshores, deixa d’haver-hi res per canviar. Deixa d’haver-hi res que estigui malament. Deixa d’haver-hi un malalt. I hi ha només la vida. Com a tot arreu.

I per gaudir de la vida volem aportar el nostre gra de sorra per fer-la més fàcil amb la creació d’aquesta Associació.

La Irai va néixer menuda amb gestos dolços i delicats. Ha omplert d’aprenentatges nous cada racó de la nostra llar i quan la mirem sentim el plaer d’haver crescut com a família meravellats per la saviesa de la natura.